Cercar en aquest blog

dijous, 31 de desembre del 2009

ALBERT RÀFOLS-CASAMADA

AMPIT. POÈTIQUES POSSIBLES

Ampit. Mirador.
Espai obert a les idees. Espai de creació.
Sense límits.
Totes les possibles poètiques personals.
Ampit de la finestra de l’ara més instantani.
Allò que s’està fent, allò que s’inicia.
Retrobar coses que ja han passat, però no exhaurides.
Aventura del crear. Goig de l’experimentar. Passió d’analitzar.
Concisió. Densitat.
La brevetat com a principi actiu.
Camp obert a la reflexió, a la imaginació, al plaer.
Aire fresc entre les pàgines.
Rius d’imatges, ponts de paraules.
Catells de paraules. Escales d’imatges.
Caminar sempre uns passos endavant de la nostra ombra.
Apuntar alt per atrapar alguna cosa.
No témer el que és estrany ni el que és bonic.
Fer una bandera dels nostres gustos.
Fugir dels dogmatismes.
Les coses es fan perquè es volen fer.
L’únic principi: creure en el que fas tot dubtant-ne.
Ironia.
Que el bosc ens faci veure els arbres.
No oblidar el nostre meridià, però seguir tots els paral·lels.
Recolzats a l’ampit contemplar –contemplant-nos dins– el paisatge.




Albert Ràfols-Casamada. "Ampit" n.1. 1982

Algirdas Julien Greimas

Construir sobre la sorra, no és potser cultivar l'espera de l'inesperat?



Algirdas Julien Greimas, "De la imperfecció"