Possiblement, el desert existeix perquè cal, a la terra, un ressò del Silenci de més enllà de les esferes.
Carregada amb massa quantitat de mots i sense el contrapunt d'una enorme zona silent, la terra no fóra capaç de trobar el Nombre que necessita per mirar i expressar (o mirar d'expressar) la Perfecció.
De la mateixa manera que el Foc demana l'Aigua i el Vent la Terra, la Paraula crema i vola només amb la No-Paraula.
Josep Maria Sala-Valldaura. Passeig de dins (1992)
dijous, 17 de juny del 2010
dilluns, 14 de juny del 2010
ANTONI CLAPÉS
[...]
Dir poesia per designar una activitat però no pas el material que resulta d'aquesta activitat.
[...]
El poeta viu sempre instal·lat en el dubte i en la contradicció: per això (s')interroga: no (es) respon. Crea, recrea. Teixeix i desteixeix tot cercant un dir diferent, un nou llenguatge on poder habitar --on l'altre hi és present tothora, perquè el jo a qui adreça les seves qüestions inclou el tu i el plural.
[...]
El poema tracta d'il·luminar aquells indrets on el pensament no arriba.
[...]
La poesia que es diu a si mateixa a través d'un llenguatge trangressor: l'intent --tot just l'intent-- de dir l'indicible.
[...]
Del buit del silenci --de la plenitud, doncs-- neix la creació: la paraula reinventada. Nous sentits per a un silenci que canvia de significació.
[...]
Crear, crear-se (en) el buit. En el límit del buit. En el límit del coneixement: allí on habita la raó paròdica.
[...]
El poema: l'exili de l'escriptura.
[...]
Antoni Clapés. La lentitud, la durada. Lleida. Pagès ed., 2010
Dir poesia per designar una activitat però no pas el material que resulta d'aquesta activitat.
[...]
El poeta viu sempre instal·lat en el dubte i en la contradicció: per això (s')interroga: no (es) respon. Crea, recrea. Teixeix i desteixeix tot cercant un dir diferent, un nou llenguatge on poder habitar --on l'altre hi és present tothora, perquè el jo a qui adreça les seves qüestions inclou el tu i el plural.
[...]
El poema tracta d'il·luminar aquells indrets on el pensament no arriba.
[...]
La poesia que es diu a si mateixa a través d'un llenguatge trangressor: l'intent --tot just l'intent-- de dir l'indicible.
[...]
Del buit del silenci --de la plenitud, doncs-- neix la creació: la paraula reinventada. Nous sentits per a un silenci que canvia de significació.
[...]
Crear, crear-se (en) el buit. En el límit del buit. En el límit del coneixement: allí on habita la raó paròdica.
[...]
El poema: l'exili de l'escriptura.
[...]
Antoni Clapés. La lentitud, la durada. Lleida. Pagès ed., 2010
dissabte, 5 de juny del 2010
MARINA TSVETÀIEVA
.
Per al poeta l'enemic més terrible, el més maligne (i el més honorable!) és allò visible. Un enemic a qui només pot vèncer a través del coneixement. Esclavitzar allò visible per a servir allò invisible -aquesta és la vida del poeta. A tu, enemic, amb tots els teus tresors, et faig esclau. I quanta tensió de la vista exterior es necessita per transformar allò invisible en visible. (Tot el procés artístic!) Quant necessari és conèixer bé allò visible! Encara més senzill: poeta és aquell que ho ha de conèixer tot amb el màxim d'exactitud. Aquell que ja ho sap tot? El que ell sap és una altra cosa.
Marina Tsvetàieva, El poeta i el temps. 1932
Per al poeta l'enemic més terrible, el més maligne (i el més honorable!) és allò visible. Un enemic a qui només pot vèncer a través del coneixement. Esclavitzar allò visible per a servir allò invisible -aquesta és la vida del poeta. A tu, enemic, amb tots els teus tresors, et faig esclau. I quanta tensió de la vista exterior es necessita per transformar allò invisible en visible. (Tot el procés artístic!) Quant necessari és conèixer bé allò visible! Encara més senzill: poeta és aquell que ho ha de conèixer tot amb el màxim d'exactitud. Aquell que ja ho sap tot? El que ell sap és una altra cosa.
Marina Tsvetàieva, El poeta i el temps. 1932
dimarts, 1 de juny del 2010
HOFMANNSTHAL
En la meva boca, sí, es torna mentida
allò que en la meva ment semblava veritat.
Hugo Von Hofmannsthal, Der Kaiser und die Hexe (L'emperador i la bruixa), 1897
allò que en la meva ment semblava veritat.
Hugo Von Hofmannsthal, Der Kaiser und die Hexe (L'emperador i la bruixa), 1897
Subscriure's a:
Missatges (Atom)