Cercar en aquest blog

diumenge, 18 d’abril de 2010

BLANCHOT

És gairebé segur que, en alguns moments, ens n'adonem : parlar encara --aquesta supervivència de la parla, superparla-- és una manera d'advertir-nos que feia molt de temps que no parlàvem.

Maurice Blanchot, Le pas au-delà (1975)

dimarts, 6 d’abril de 2010

Segimon Serrallonga

No crec que, a l'hora d'escriure, aquestes i altres idees m'ajudin a resoldre el problema moral, que és el que em preocupa més quan escric: dir de veritat, i en la veritat, allò que vull dir, allò que m'ha commogut de debò (que tant pot ser un arbre, com una dona, com el poema d'un altre, com un pensament viu, meu o d'altri, o un pot d'escombraries): no mentir. Les paraules i les frases, les imatges i les idees, els acudits i altres forces cegues poden arrossegar el poeta i el poema a llocs morals inexistents. Per l'herència cultural que porto, abomino tant de la insinceritat moral com de la insinceritat artística.

Aconseguir un text --i un context, és a dir, una obra-- verídic, bell i creïble, vet aquí l'objectiu, i vet aquí (per a mi) l'impossible. Però si no ho intento, em sento com si em traís infinitament més, convençut com estic que tot home ha de fer (art, literatura o ciència).


Segimon Serrallonga. "Poètica. Dins: Sempre voldré voler (2007)