Cercar en aquest blog

dissabte, 14 de maig de 2011

MARINA GARCÉS

És molt possible que no sapiguem ben bé el que és educar, o el que pot arribar a ser. Però el que sí que sabem és a què no pot renunciar l'educació: a encendre el desig de pensar (saber, crear, conèixer...), a obrir les portes d'aquest desig a qualsevol i assumir les conseqüències d'aquest desig compartit des de la igualtat. La idea de "temptativa" permet unir la força d'aquesta certesa a la força de la nostra ignorància, de la nostra relació amb el que no sabem sobre la nostra capacitat d'aprendre. Els amics del Colectivo de Situaciones, juntament amb el Movimiento de Trabajadores Desocupados (MTD) de Solano, recullen aquestes paraules del seu taller sobre El mestre ignorant de Rancière:

"El que ens fa tornar ignorants en una situació concreta d'aprenentatge no és tant la postura davant de l'altre --si suspenem o no els sabers previs--, sinó el fet de fer emergir un no saber sobre la relació que hi ha (i que hi pot haver) entre nosaltres: una relació que, precisament, ignora allò que ha de ser i es converteix aleshores en un acte de llibertat."

Des d'aquí, la confusió es converteix en l'obertura d'un camp d'experimentació i aprenentatge continu, obert i alhora dotat de convicció.



Marina Garcés,""Dar que pensar" Sobre la necesidad política de nuevos espacios de aprendizaje" A: El combate del pensamiento. Espai en Blanc, Materiales para la subversión de la vida. (2010)