Cercar en aquest blog

divendres, 29 d’agost del 2014

vita sackville-west (1929 com 2014)


  
[...]
Com pot ser que les novel·les siguin, avui dia, tan abominablement semblants, i que continguin tanta vida com la que hi ha en un peix agonitzant? Em deprimeix tant que he acabat per ni tan sols voler provar d’escriure’n cap més jo mateixa. La novel·la normal ha estat reduïda a una simple fórmula; és una mica com aquests periòdics il·lustrats infectes, el Vogue i tots els de la seva estofa −sí, ja sé què els ha passat a les novel·les: han esdevingut, en relació a la literatura, el que és el bon gust en relació a l’art (escriuré això a la meva crònica!). Tothom en té, de la mateixa manera que ara es té amb complaença un gatet blau de porcellana o macassars a les butaques, per reacció contra l’estora de bona llana grisa i els paravents de Coromandel. [...] Cal afegir que aquesta impressió que la novel·la ha esdevingut una simple fórmula porta la gent a escarrassar-se per trobar alguna cosa diferent: així, la deliberada manca d’art de Bunny Garnett i de Dorothy Edwards o, al revés, els focs artificials de Ronald Firbank.
[...]


Vita Sackville-West. Carta a Virginia Woolf. dimecres 13 de febrer de 1929

The letters of Vita Sackville-West to Virginia Woolf. Presentat i anotat per Louise DeSalvo i Mitchell A. Leaska. New York:  Wiliiam Morrow & Co., 1985