ANTONI CLAPÉS

[...]

Dir poesia per designar una activitat però no pas el material que resulta d'aquesta activitat.

[...]

El poeta viu sempre instal·lat en el dubte i en la contradicció: per això (s')interroga: no (es) respon. Crea, recrea. Teixeix i desteixeix tot cercant un dir diferent, un nou llenguatge on poder habitar --on l'altre hi és present tothora, perquè el jo a qui adreça les seves qüestions inclou el tu i el plural.

[...]

El poema tracta d'il·luminar aquells indrets on el pensament no arriba.

[...]

La poesia que es diu a si mateixa a través d'un llenguatge trangressor: l'intent --tot just l'intent-- de dir l'indicible.

[...]

Del buit del silenci --de la plenitud, doncs-- neix la creació: la paraula reinventada. Nous sentits per a un silenci que canvia de significació.

[...]

Crear, crear-se (en) el buit. En el límit del buit. En el límit del coneixement: allí on habita la raó paròdica.

[...]

El poema: l'exili de l'escriptura.

[...]


Antoni Clapés. La lentitud, la durada. Lleida. Pagès ed., 2010