La via de l’excés mena al palau de la saviesa.
Un ximple no veu pas el mateix arbre que un savi.
Cap ocell no s’enfila gaire amunt. si ho fa amb les seves
ales.
Si el boig hagués persistit en la seva bogeria s’hauria
tornat savi.
Les presons són fetes amb les pedres de la Llei, els
bordells amb els maons de la Religió.
L’ocell un niu, l’aranya una teranyina, l’home l’amistat.
Un pensament. ja omple la immensitat.
Estigues sempre a punt de dir el que penses, i l’home
baix t’esquivarà.
Tot allò que pot ser cregut és una imatge de la veritat.
Els tigres enfurits són més savis que els cavalls
ensinistrats.
Espera’n verí de l’aigua aturada.
Si d’altres no haguessin estat ximples, en seríem
nosaltres.
Les pregàries no llauren! Les lloances no seguen!
La joia no riu! El dolor no plora!
La veritat no podrà mai ser dita de manera que sigui
compresa, i no sigui creguda.
Uns quants dels "Proverbis de l'Infern", de William Blake, a Les noces del cel i l'infern. Traducció de Segimon Serrallonga (Jardins de Samarcanda, 63. Eumo Editorial, Cafè Central, 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada