De cada frase que passi per la teva ment demana't : "És aquest realment el meu llenguatge?"
*
Quan, després d'haver-ho deixat una temporada, torno a escriure, sempre em trobo en el perill de caure en el meu vell llenguatge, en el d'abans, i trair-me davant dels nous.
*
Puc ser ocasional quan escric, però no hauria de deixar res en un llenguatge ocasional.
*
Obtinc autoritat només a través de dificultats lingüístiques.
*
Anar a la recerca del llenguatge assossega i tensiona tant com una cacera. Només que he d'estar segur que, fins i tot en el màxim d'assossec i de tensió, puc caçar alguna cosa.
*
Necessito algú com Goethe, que simplement diu.
*
Literatura : descobrir els llocs encara no ocupats pel sentit.
*
*
Quan, al llarg del dia, surgeix el llenguatge, es fa, pren consciència, es troba: la natura morta es vivifica.
*
Retrobar el llenguatge oblidat i anònim de tots perquè resplendeixi d'evidència (la meva tasca).
Peter Handke, Die Geschichte des Bleistifts (1982), Das Gewicht der Welt (1979)
diumenge, 12 de desembre del 2010
HANDKE
Etiquetes de comentaris:
com dir,
escriptura,
handhe,
la mort i paraula,
llengua,
llenguatge,
pensament,
peter handke,
sentit
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada