El meu desig és fer pel·lícules que siguin com pintures que no s'acaben en els límits del quadre. Hi ha pel·lícules que s'esgoten en una primera mirada perquè ho mostren tot en la seva superfície. Per això mateix, no tenen misteri ni profunditat. Una pel·lícula adquireix rellevància (i una aura) en la mesura que té un nivell que no apareix a la pantalla, però que alhora hi és i constitueix la seva profundiatt i el seu misteri. Una pel·lícula com L'aventura, d'Antonioni, ho exemplifica. També trobo alguna cosa d'inexplicable, i per tant de fascinant, en films de Dreyer, d'Ozu, de Mizoguchi. El cas és que la gran poesia és sempre misteriosa.
Theo Angelopoulos. Transcrit per Imma Merino. Publicat a Transversal n. 13. Desembre 2000
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
saps que s'ha mort?
ResponEliminaper això li vaig posar, en homenatge.
ResponElimina