I és en aquest moment, sens dubte [en la traducció dels haikús], que em
vaig haver de preguntar que això era el més meravellós que hi podia haver per a
la meva poesia! Realment era la lleugeresa i la transparència totals. No hi
havia gens de retòrica i no hi havia només l'absència d'imatges, hi havia
l’absència d’explicació, gairebé l’absència de sintaxi, tot allò que de què jo
podia veure’m carregat en els poemes, com els de L’ignorant, amb aquesta
sensació, que sovint he tingut, d’estar estancat, sempre dubtant per naturalesa
i anant a les palpentes... Quan els rellegeixo, em desagraden enormement. Però
allà −sense que fos la il·luminació a la manera de Char, sense que tingués un
aspecte profètic o sagrat− s’esdevenia en la modèstia de les coses. És el punt
de partida d’aquesta idea segons la qual la transparència, l'ideal al
capdavall, la utopia de la més alta poesia consistiria en això.
Philippe Jaccottet. De la poésie.
Entretien avec Reynald André Chalard. (2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada