Pensar en llengües, diu el filòsof Marco Baschera, que
pensa cadascun dels seus pensaments en set idiomes: en alemany, en francès, en
llatí, en grec i en italià, en züricher
Sprache i en Appenzel·lià... pensar en llengües és potser també, quan s‘és
un simple monolingüe, “pensar en llengües”
en una sola llengua. És a dir, reaprendre, a poc a poc a pensar el llenguatge amb el buit al seu
voltant: fer entrar el buit dins del llenguatge, és a dir, l'espai que es troba
en el lloc de les atraccions, pensar
la dansa parlant, pensar el llenguatge com un teatre de forces, i sentir que
actua en volum; experimentar el teatre de buit i d’amor que hi ha en la llengua
com en la veritable terra lliurada a les forces geològiques: aprendre a pensar en una sola llengua en
totes les llengües, i amb el buit que hi ha, entre el llenguatge i l’espai. Això
és la sexualitat del llenguatge, la
seva separació i la seva força. El buit és teatre d'amor i joc dels separats.
Entendre que hi ha un espai infinit entre cada àtom
de llenguatge. Col·locar espai entre tot; escoltar l'atracció entre les
paraules, una vida del buit i del vertigen en l’edifici inflat del pensament;
pensar sempre en el buit i amb ell, comptar amb el buit del
llenguatge per edificar. No fer-se cap ídol de les paraules, del que surt de la
nostra boca o de la nostra ment. Pensar per allò que s’obre a cada síl·laba en
el més petit mot; pensar en el capgirament de totes les llengües i en el seu
retorn, en el seu renaixement respirat − Pensar pel buit que travessa la
respiració, invertint l'ona, travessant l’aigua − No oblidar que per renàixer la
ment s’ofega.
Pensar visiblement dins l'espai: anar a l'espai,
pensar en el buit i a la vista −
pensar pel drama i per l'ardor del llenguatge
− pensar (no oblidar-ho) que la raó conquereix i vacil·la – pensar que jo és una titella morta que demana ser
posada en moviment. Pensar no per agençaments de conceptes, munts de tirallongues
de termes numerats, digitalitzats, que només balbucegen sí i no − sinó pensar a
través de la “passió del llenguatge”, el drama ardent del verb, la combustió,
la crema, la negació dels mots, el drama visible del pensament. Verbum patiens.
Valére Novarina, "Une langue inconnue" (2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada