[...] L'Home sense atributs, en efecte, no pot no avançar cap a l'encontre final de l'Home noble, però avui dia no pot ignorar el Tractatus, ni l'obra de Joyce, ni la de Beckett. Haurà de buidar-se fins a trobar un No-res efectiu, i, en aquesta kénosis radical, no acceptar cap altra cosa que no sigui la pura i nua possibilitat de la claredat que és indicible.
L'Home noble que segueix l'Home sense atributs musilià i el continua, no pot creure en una claredat que li serveixi d'orientació i fonament per allò que és la seva pròpia recerca. No poseeix altra cosa que la buida i solitària claredat dels signes que conformen el seu llenguatge. I només en virtut d'aquella lessness pot esperar, en efecte, contra tota esperança; esperant, potser, allò inesperable.
Massimo Cacciari, Solitudine ospitale. Da Leopardi a Celan (2004)
divendres, 8 de gener del 2010
Cacciari
Etiquetes de comentaris:
esperança,
home,
joyce,
lessness,
llenguatge,
massimo cacciari,
musil,
paul celan,
recerca,
signes,
wittgenstein
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada