I ja ni em cal saber com és que la majoria de poetes (o, millor
dit, la majoria de poetes visibles, que es fan veure i que apareixen com a tals
en tota mena de mitjans de comunicació); com és, doncs, que la majoria de
poetes escriuen sempre els mateixos poemes, repetitius i anodins, tan simples
en tots els aspectes i, sobretot, amb tan poca consciència poètica. En aquests
poetes hi és absent allò que caracteritza la poesia: el risc, la consciència
lingüística i de gènere, el jugar-s´hi el tot pel tot. En relació a la poesia són
el que la redacció de cada dilluns d’un nen a l’escola és a un conte de
Maupassant. I els pocs lectors de poesia que encara queden els riuen totes les
gràcies i es posen a la boca els seus versos gastats i repetitius com si fossin perles precioses. Seguint aquest pas, la poesia aviat
s’acabarà, i serà substituïda pels Mcdonalds i les Knorr.
Louis Ragalyi, “Poésie? Connais pas”. Dins Entre récits
(2004)
Una reflexió molt encertada, que conté el risc que hauria de tenir la poesia, cercaré el llibre.
ResponEliminaMoltes gràcies.
és difícil de trobar. per a mi trobar-lo va ser un regal de l'atzar
ResponElimina