Cercar en aquest blog

dijous, 30 de desembre de 2010

SARAH KANE

Va haver-hi una nit en què tot em fou revelat.
Com podria tornar a parlar?


Sarah Kane, 4·48 Psychosis (1999)

dimarts, 28 de desembre de 2010

ZWEIG

A tothom li consta que any rere any s'escriuen i es publiquen deu mil, vint mil, cinquanta mil llibres, es pinten centenars de milers de quadres i es componen centenars de milers de compassos de música. Però aquesta producció immensa de llibres, quadres i música, generalment no ens sol impressionar. Ens sembla tan natural que els autors escriguin llibres, com que després s'enquadernin i que els llibreters, al final, els venguin. Aquest és un procés de producció regular com el de enfornar pa, fer sabates o teixir mitges. El miracle només comença per nosaltres quan un llibre únic entre aquests deu mil, vint mil, cinquanta mil, cent mil, quan un sol d'aquests incomptables quadres, gràcies a la seva entelèquia, sobreviu al nostre temps i a molts temps més. En aquest cas, i només en aquest, ens adonem, plens de profunda veneració, que el miracle de la creació torna a acomplir-se avui encara en el nostre món.


Stefan Zweig, Das Geheimnis des Künstlerischen Schaffens (1940)

diumenge, 19 de desembre de 2010

CHANTAL MAILLARD

Tornar a les paraules. Creure-hi. Una mica: suficient com per tornar a la superfície i prendre aire. Només això. Per a després poder aguantar, de nou, al fons. Tornar a les paraules. Amb voluntat de sentit. Boquejant. Peix a la riba dels altres. Dels qui creuen en les paraules.


Chantal Maillard. Husos (2006)

diumenge, 12 de desembre de 2010

HANDKE

De cada frase que passi per la teva ment demana't : "És aquest realment el meu llenguatge?"

*

Quan, després d'haver-ho deixat una temporada, torno a escriure, sempre em trobo en el perill de caure en el meu vell llenguatge, en el d'abans, i trair-me davant dels nous.

*

Puc ser ocasional quan escric, però no hauria de deixar res en un llenguatge ocasional.

*

Obtinc autoritat només a través de dificultats lingüístiques.

*

Anar a la recerca del llenguatge assossega i tensiona tant com una cacera. Només que he d'estar segur que, fins i tot en el màxim d'assossec i de tensió, puc caçar alguna cosa.

*

Necessito algú com Goethe, que simplement diu.

*

Literatura : descobrir els llocs encara no ocupats pel sentit.

*
*

Quan, al llarg del dia, surgeix el llenguatge, es fa, pren consciència, es troba: la natura morta es vivifica.

*

Retrobar el llenguatge oblidat i anònim de tots perquè resplendeixi d'evidència (la meva tasca).



Peter Handke, Die Geschichte des Bleistifts (1982), Das Gewicht der Welt (1979)

dimecres, 8 de desembre de 2010

KOTT (Shakespeare - Macbeth)

Macbeth, l'assassí múltiple, l'home tacat de sang, no pot reconciliar-se amb un món en què l'assassinat continua existint. Heus ací potser la lúgubre grandesa d'aquest personatge i la veritable tragèdia de la història de Macbeth. Durant un període llarg de temps, Macbeth no volia acceptar la realitat, ni la irrevocable realitat dels malsons; no podia reconciliar-se amb el seu propi paper, que li era estrany. Ara ja ho sap tot. Sap que no és possible escapar dels malsons, sap que aquest és el destí i la condició dels homes o --dit amb un llenguatge més modern-- les circumstàncies de l'home. No n'hi ha d'altres.
[...]
Abans del primer assassinat, abans de matar Duncan, Macbeth creia que la mort podia arribar massa d'hora o massa tard.
[...]
Ara Macbeth sap que la mort no canvia res, que no pot canviar res, que és tan absurda com la vida. Ni més ni menys. Per primera vegada Macbeth no té por.
[...]
Ara ja no hi ha res a témer; finalment pot acceptar-se a si mateix perquè ha entès que qualsevol elecció és absurda, o, més aviat, que no és possible escollir.


Jan Kott, Szekspir Wspótczesny (1965).