Cercar en aquest blog

dissabte, 24 de setembre del 2011

HENRI BOREL

"Per què fa soroll el mar? per què canta l'ocell? Ho saps, fill meu?"
"Pare, perquè no poden fer cap altra cosa, perquè estan forçats, per la seva naturalesa, a fer-ho. És Wu Wei."
"Meravellós. Doncs... Per què no pot passar el mateix amb el poeta?"
Em vaig quedar pensant, però no tenia cap resposta per això. I vaig dir:
"Sí, podria passar una altra cosa. Un poeta pot cantar per tal d'ajudar a la creació d'una literatura en un país on la literatura ha mort. Sona bé, encara que al capdavall sigui un motiu impur. A més, hi ha poetes que canten per tal d'assolir la glòria, la celebritat, per ser coronats amb llorers, per contemplar la rialla de les joves verges que sembren flors als seus passos."
"Explica't més clarament", va dir el savi. "No profanis paraules tan sagrades com aquesta. Els poetes que canten així no són poetes. El poeta canta perquè canta. Si eleva la seva veu amb un objectiu definit, no és més que un diletant."


Henri Borel, Wu Wei. (1919)

divendres, 23 de setembre del 2011

LAURENT BINET

Escric contra certa forma de literatura obsoleta que no em convé. Aquesta novel·la del segle XIX escrita amb ordinadors del segle XXI és desgraciadament el 80% del que es publica a França.

Laurent Binet entrevistat per Òscar Caballero a "La Vanguardia", 23 - 09 - 2011 (p. 36)

dissabte, 17 de setembre del 2011

PARMÈNIDES

...El mateix és pensar i ser, en efecte.



Parmènides. Trad. Joan Ferrer Gràcia

dissabte, 10 de setembre del 2011

VOLTAIRE

[...]
Per aquestes i altres causes, de cara a l'edificació dels fidels i pel bé de llurs ànimes, els prohibim de llegir mai cap llibre, sota pena de damnació eterna. I, de por que la diabòlica temptació d'instruir-se no s'empari d'ells, prohibim a pares i mares que ensenyin de llegir als infants. I, per tal de prevenir qualsevol contravenció de la nostra ordenança, els prohibim expressament de pensar, sota les mateixes penes; obliguem tots els veritables creients a denunciar davant la nostra oficialitat tot aquell que hagi pronunciat quatre frases ben lligades, de les quals es pugui inferir un sentit clar i precís. Ordenem que en totes les converses es facin servir termes que no vulguin dir res, segons l'antic usatge de la Sublim Porta.
[...]

Voltaire, Sobre l'horrible perill de la lectura (1764) Trad. Jordi Cornudella