Cercar en aquest blog

dissabte, 25 de febrer del 2012

ANAÏS NIN

El monstre que he de matar dia rere dia és el realisme. El monstre que m'ataca dia rere dia és la destrucció. D'aquests combats en neixen transformacions. He de transformar sens treva la destrucció en creació.

Anaïs Nin. The diary of Anaïs Nin, 1934-1939.  (1967)

dimarts, 7 de febrer del 2012

ANTONI TÀPIES (Ramon Llull)

Llull és un exemple interessant fins i tot pel seu sentit crític envers les obres dels pintors i escultors i pel seu ideal de bellesa. Llull no creia en la sola bellesa formal perquè sabia que allò que compta és “el contingut del procés psíquic d’associació d’imatges, pensaments i sentiments suggerit per l’objecte contemplat”*. I així, com en el modern arte povera, arribà a trobar més bellesa en els fems del camp que en la suposada beutat d’una dona de contingut moral incorrecte. Llull trobava espantós que en el món hi hagués tants pintors “malvats” que perdessin el temps amb coses secundàries. I és profètic que Llull utilitzés el mot “malvat”, el qual avui no solament suggereix mal artista sinó mala persona, aquell que pot ser perjudicial per a la societat. Una advertència massa oblidada en els nostres temps en què tot s’accepta sense una crítica seriosa que ens previngui dels veritables mals socials que pot causar el mal art.
I en el mateix ordre de coses, diguem, per acabar, que ens és modèlic que Llull insistís en la importància de pintar només l’essencial, el més profund. Ja sabem que això és independent del sentit que donava Llull a l’essencial i al profund, que per a ell no era altra cosa que la imatge de la creu. Però el model, pres simbòlicament, segueix, com molts altres, essent vàlid. No estaria malament, doncs, que avui també ens semblés impossible, com li passava a Llull, “que’ls pintors pinten ni diboxen ni entallen nulla autra pintura sinó creus”**. Potser així ens estaviaríem moltes de les malvestats que produeixen gran part dels negocis pretesament culturals de la societat industrial que ens ha tocat viure

*Pere Font i Puig. Quaderns de Poesia, n.4
** Ramon Llull, Libre de contemplació en Déu. (llibre ters, cap. 120)

Antoni Tàpies. “Discurs llegit a l’acte d’investidura de Doctor Honoris Causa, Universitat de les Illes Balears, 1990”. Dins: Valor de l'Art (1993)