És gairebé segur que, en alguns moments, ens n'adonem : parlar encara --aquesta supervivència de la parla, superparla-- és una manera d'advertir-nos que feia molt de temps que no parlàvem.
Maurice Blanchot, Le pas au-delà (1975)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada