LLUÍS MONTANYÀ

[...]
La literatura és avui el mitjà més imperfecte de què disposem com a conductor de poesia. Tots els altres li són superiors. Per això l’escriure no ha de servir ja més, amb intencions poètiques prèvies, si no és en una forma molt sintètica i únicament a l’abast d’uns quants privilegiats. Però, per contra, ha de servir a tots els homes intel·ligents i capaços de comunicar als altres llur visió dels homes i del cosmos –en llur benefici i millorament– per a complir l’elevada tasca que tenen assignada. I també perquè, els més purs, ens donin una visió objectiva de meravellosos paisatges interiors i d’estats espirituals inèdits.
Podríem ampliar més aquests comentaris. Però per avui ens semblen ja suficients. Tractem encara, com a final, de resumir-los, amb l’enunciació concreta de les dues idees bàsiques d’aquest article:
ACCEPTACIÓ GRADUAL ―DINS EL TEMPS I DINS L’ESPAI― DE TOTS ELS MITJANS SUSCEPTIBLES DE PRODUIR EMOCIÓ POÈTICA EN EL SUBJECTE, ABANDONANT-LOS, PERÒ, A MIDA QUE PERDEN EFICÀCIA I QUE NO SERVEIXEN JA A L’ARTISTA PER A DESCARREGAR-LO DE LA SEVA POESIA INTERIOR... ABOLICIÓ VIOLENTA DE TOTA LA LITERATURA GRATUÏTA.
Ens resistim a creure que tot això no siguin més que llocs comuns.


*


[...]
Adjectivar l’art, per nosaltres, equival a disminuir-lo. Creiem que l’art, per acomplir la seva finalitat, que no és altra que produir una emoció poètica –d’ordre més aviat sensible que intel·lectual– necessita la màxima llibertat i cap consideració moral, política o sociològica no ha de moure’l ni deturar-lo. Conseqüents amb aquesta manera de pensar, som plenament escèptics quant a l’esdevenidor d’una poesia proletària. Com ho fórem per a tot art proselitista [...] Posar limitacions a l’art és desvirtuar la seva naturalesa. Per això no creiem en la lluita entre l’art per l’art i l’art utilitari. I és que aquest darrer, per nosaltres, deixa de ser art.



Lluís Montanyà, "Punt i a part", L'Amic de les Arts, 31. 31 de març de 1929. "Una nova era literària", Mirador, 102. 15 de gener 1931