El llenguatge de la mística alemanya assenta les bases del pensament especulatiu modern: un llenguatge que cerca ser espai de trobada entre dues realitats separades, encara que només en la mesura en què no hi ha coneixement de la mateixa realitat, exterior i interior, al mateix temps. L'especulació que no es refugia en l'espai d'allò merament conceptual, donada la situació d'excessus mentis que viu el místic, predisposa l'esperit a aquest llenguatge possible sobre allò impossible. Els dístics d'Angelus Silesius surgeixen, de manera immediata, d'aquest fons abissal l'experiència del qual cap llenguatge, si no el mateix Verb, pot narrar. Però aquí la narració mostra la seva doble dimensió, temporal i atemporal, ja que allò que s'hi narra és l'esdeveniment mateix de l'expressió.
Amador Vega. Tres poetas del exceso. La hermenéutica imposible en Eckhart, Silesius y Celan. (2011)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Fa uns anys, en un llibre de Lluís Duch, vaig llegir diversos dístics d'Angelus Silesius que em van enamorar. Ara, la fugacitat del temps i l'excés de coses que vull fer (em cal un replantejament) no m'han permès de llegir Silesius més a fons, tot i que crec que hi ha una edició en català d'aquest místic. Prenc nota d'aquest llibre i procuraré esmenar la mancança i, de passada, conèixer Eckhart i Celan.
ResponEliminaa veure si pots... sempre és bo deixar allò que ens apressa i dedicar-nos a allò que volem
ResponElimina