Cercar en aquest blog

dilluns, 17 de desembre de 2012

BERNARD NOËL


El país de sota és negre. Allò viscut hi esdevé impersonal. Només en veiem les imatges a cegues. I allò oblidat puja així cap al visible un instant i ens deixa entreveure allò que mai més no serà davant dels nostres ulls. L’escriptura, com que juga alhora amb el visible i l’invisible, il·lumina l’obscur, però el moviment perpetu que l’anima fa que ens doni a veure sense deixar-nos temps per veure.



Oblidem les coses i les imatges, no oblidem els mots. L’escriptura se serveix dels mots per fer sorgir allò oblidat: no pas un oblidat restituït com a ell mateix, sinó com a llenguatge de tot el que fou perdut.

...

L’oblit escriu a l’inrevés allò que l’escriptura s’esforça a posar del dret. L’oblit és continu, l’escriptura és discontínua amb el que això implica que la seva pràctica és interminable.

...

Com que oblidem les coses i no els mots, l’escriptura pot donar forma a allò oblidat. Així ella roman sempre en l’oblidat mentre que la memòria és en la reconstitució. L’escriptura entrecreua l’oblit de les coses i la memòria dels mots, però aquesta memòria està lligada a un exercici que fa dels mots la suor del seu oblit.



Bernard Noël, Le Livre de l’oubli (2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada