SHAKESPEARE

VIOLA- Sí, és ben cert: els que juguen subtilment amb les paraules, corren el perill de prostituir-les.

FESTA- Aleshores, jo voldria que la meva germana no hagués tingut nom, senyor.

VIOLA- I per què, company?

FESTA- Perquè el seu nom és una paraula, senyor, i jugant amb aquesta paraula podríeu fer de la meva germana una prostituta. Però és ben cert que les paraules són unes perfectes coquines, després que les obligacions les han espatllat.

VIOLA- I amb quina raó?

FESTA- A fe meva, senyor, que no us puc donar la raó sense paraules; i les paraules s'han tornat tan falses, que em repugna fer-les servir per provar la meva raó.


(William Shakespeare, Nit de Reis. Acte III, Escena I -Trad J. M. de Sagarra)