Cercar en aquest blog

dissabte, 4 de gener de 2014

Herta Müller



No confio en la llengua. Sé per mi mateixa que, per ser exacta, sempre ha d’agafar alguna cosa que no li pertany. No sé per què les imatges lingüístiques són tan propenses al lladrocini, per què la comparació més encertada roba qualitats que no li corresponen. La invenció provoca la sorpresa, i sempre resulta que la proximitat a la realitat s’aconsegueix precisament amb la sorpresa inventada en una frase. Quan una percepció roba a les altres, quan un objecte agafa el material d’un altre i l’utilitza, quan una cosa impossible en la realitat esdevé plausible en la frase, aquesta frase es pot presentar davant la realitat com una realitat pròpia convertida en paraules però lingüísticament vàlida.



Herta Müller, Immer derselbe Schnee und immer derselbe Onkel (2011). Trad. Ramon Monton

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada