Cercar en aquest blog

dilluns, 7 de maig de 2012

LOUIS RAGALYI


I ja ni em cal saber com és que la majoria de poetes (o, millor dit, la majoria de poetes visibles, que es fan veure i que apareixen com a tals en tota mena de mitjans de comunicació); com és, doncs, que la majoria de poetes escriuen sempre els mateixos poemes, repetitius i anodins, tan simples en tots els aspectes i, sobretot, amb tan poca consciència poètica. En aquests poetes hi és absent allò que caracteritza la poesia: el risc, la consciència lingüística i de gènere, el jugar-s´hi el tot pel tot. En relació a la poesia són el que la redacció de cada dilluns d’un nen a l’escola és a un conte de Maupassant. I els pocs lectors de poesia que encara queden els riuen totes les gràcies i es posen a la boca els seus versos gastats i repetitius com si  fossin perles precioses. Seguint aquest pas, la poesia aviat s’acabarà, i serà substituïda pels Mcdonalds i les Knorr.

Louis Ragalyi, “Poésie? Connais pas”. Dins Entre récits (2004)

2 comentaris:

  1. Una reflexió molt encertada, que conté el risc que hauria de tenir la poesia, cercaré el llibre.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  2. és difícil de trobar. per a mi trobar-lo va ser un regal de l'atzar

    ResponElimina