KAFKA

Gairebé cap paraula de les que escric s’adapta a les altres; sento com les consonants van fregant-se entre elles amb un so metàl·lic, i les vocals l’acompanyen amb un cant que sembla el dels negres a les fires. Els meus dubtes formen un cercle al voltant de cada paraula, els veig a ells abans que a la paraula, però què? No veig de cap manera la paraula, la invento.

Tagebücher

............

Tot el meu cos m’avisa davant de cada paraula; cada paraula, abans de permetre que l’escrigui, mira primer al seu voltant. Les frases pràcticament se’m parteixen, veig el seu interior i aleshores he d’acabar de seguida

Briefe

............

Ja no tinc forces per cap més frase. Sí, si es tractés de paraules, si n’hi hagués prou a posar una sola paraula, i després apartar-se’n amb la consciència tranquil·la d’haver sadollat aquesta paraula amb tot el nostre ésser.

Tagebücher

............

Vull escriure amb un constant tremolor al front.

Tagebücher

............

El que és segur és que tot el que he inventat per endavant, paraula a paraula i fins i tot per casualitat, però amb paraules expressives, a l’escriptori, en assajar de posar-ho per escrit, esdevé sec, equivocat, immòbil, poruc, un obstacle per a tot, però sobre tot fragmentari, malgrat que no hi manca res de la invenció original. Això es deu sobretot a què només invento coses bones quan estic alliberat del paper, en els moments d’elevació, que temo més que no desitjo, per molt que els anheli.

Tagebücher

............

Quan començo a escriure després d’un temps d’inactivitat, agafo les paraules com si vinguessin de l’aire buit. Quan n’he aconseguit una, aleshores només puc comptar amb ella i tota la feina comença des del començament.

Tagebücher

............

...però tampoc no m’entenc a mi mateix, excepte quan estic escrivint.

Carta a Felice

............

Quan dic una cosa, a l’acte i definitivament perd tota la importància; quan l’escric, també la perd sempre, però a vegades en guanya una de nova.

Tagebücher

............

Odio tot el que no es refereixi a la literatura; m’avorreix participar en converses (fins i tot si tenen a veure amb la literatura) [...]. Les converses treuen importància, serietat, veritat a tot el que penso.

Tagebücher

............

M’oposo absolutament a tot el que sigui parlar. Qualsevol cosa que pugui dir no té mai el sentit que li vull donar. Per a mi, el discurs anul·la la serietat i la importància de tot el que dic. No pot ser d’altra manera, ja que sobre el discurs contínuament actuen milers d’elements externs i milers de coaccions externes. Per això sóc callat; no només per necessitat, sinó també per convicció.

Carta a Felice

............

Cal escriure en la foscor, com en un túnel.

Conversa amb Max Brod

............

Escric diferent de com parlo, parlo diferent de com penso, penso diferent de com hauria de pensar, i així successivament, fins a l’obscuritat més profunda.

Briefe

............

Escriure, com a forma d’oració.

Hochzeitsvorbereitungen auf dem Lande

............

Un narrador no pot parlar sobre la narració. Ha de narrar o callar. Això és tot.

Gustav Janouch, Gespräche mit Kafka

Extrets de la recopilació d’Eric Heller i Joachim Beug, Dichter über ihre Dichtungen (1969)